Una poetessa visita l'escola
Un dia del passat abril la poetessa gironina Isabel Oliva i Prat ens va visitar a la nostra escola Montfalgars. Li vam recitar alguns poemes i li vam fer una entrevista. Cada classe s' havia preparat per recitar un poema i n'havia fet dibuixos que els vam penjar a les parets del teatre i va quedar preciós. La poetessa ens va explicar una mica la seva experiència com a mestra. La seva primera escola estava situada en un petit poble de l' Empordà. Després va exercir de mestra a la Font de la Pólvora. Allà hi va treballar gairebé tota la vida i quan es va jubilar va decidir que no podria estar a partir d' aquell moment sense fer res. I, com que li agradava molt llegir històries i sobretot poemes, es va decidir d'intentar fer-ne. Va escriure'n i va presentar-los a concursos. Els primers no van tenir gaire èxit, però no es va desanimar i va seguir provant per veure si li sortien millor i va sortir premiada en en alguns. En aquell moment va veure que els seus poemes tenien èxit i així es va convertir en una poetessa. Ja ha editat alguns llibres.
Ens va agradar moltíssim la seva visita i ella es va quedar molt impressionada de la nostra rebuda. La veritat és que els dibuixos i la resta de la decoració donava un ambient molt acollidor.
Quan ja era hora de marxar ens va llegir un poema acròstic sobre la "MERCÈ RODOREDA". Quan ens vam haver d'acomiadar ens va dir que estava meravellada de la nostra escola i que segur que érem uns fantàstics poetes.
El poema és aquest:Ens va agradar moltíssim la seva visita i ella es va quedar molt impressionada de la nostra rebuda. La veritat és que els dibuixos i la resta de la decoració donava un ambient molt acollidor.
Quan ja era hora de marxar ens va llegir un poema acròstic sobre la "MERCÈ RODOREDA". Quan ens vam haver d'acomiadar ens va dir que estava meravellada de la nostra escola i que segur que érem uns fantàstics poetes.
M ira aquest blau intens del mar
E scolta el vent que mou les branquesR oures i pins mediterranis
C ireres d’arboç i flors de pastor
È vol i saüc, ginesta i lligabosc.
R ecordes amb enyor el teu paisatge
O cell perdut sense país ni pàtria
D es de l’exili de quaranta anys
O rfes de tu els ocells i els arbres
R omanyà, el teu Jardí vora el mar
E l teu paradís de gessamins i roses
D es d’aquest lloc sota un llorer
A vui reposes en la pau dels cedres.
Andrea Ferro i Antonio Duran. 6è. Montfalgars
posted by ELTARLAPUBLICA @ 15:09
1 Comments:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Flores Online, I hope you enjoy. The address is http://flores-on-line.blogspot.com. A hug.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home